Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

4 de juny: 'No sé si el bisbe de la Seu ha de renunciar al coprincipat d’Andorra'

Com a laic, no entro en un debat d’Església sobre si és o no pertinent que un poder terrenal recaigui en una autoritat eclesiàstica. Però hi ha un precedent: el Vaticà. Entro en el debat només com a amic d’Andorra i com a admirador de l’equilibri institucional andorrà. A través dels segles, Andorra ha preservat la independència i la pau -mai no hi ha hagut guerra al principat- gràcies a una subtil arquitectura institucional que el temps ha anat precisant. El sistema del coprincipat pot semblar absurd en un altre context, però en un país petit entre grans, unit a Catalunya per la llengua i la cultura, amb interessos propis, el coprincipat ha funcionat. És un equilibri no tan sols entre un poder francès i un de català sinó també entre un poder civil i un poder eclesiàstic i, sobretot, entre un poder pròxim i un poder llunyà, entre un de molt potent i un altre de no gaire. Això ha anat prou bé. I si el bisbe de la Seu hi renuncia i es manté el coprincipat amb el president de la República Francesa, qui serà l’altre copríncep? El rei d’Espanya? No crec que això hereti l’intel·ligent equilibri de tants de segles. No sé si li convé a Andorra. No crec que li convingui a Catalunya.