5 de maig: 'Preguntar sobre la independència divideix els catalans'

Sí senyor. Ben cert. I preguntar sobre la unitat d’Espanya també. I preguntar sobre els toros, sobre els drets dels fumadors, sobre la distribució dels impostos, sobre la monarquia i la república o sobre qui hauria de guanyar la lliga de futbol, també. I qui diu els catalans, diu els espanyols o els italians o els francesos. Fer preguntes divideix sempre la gent. Perquè en les societats lliures on la unanimitat de parers no s’imposa per la força, no és obligatòria per llei, la gent pensa coses diferents sobre totes les preguntes, transcendents o intranscendents. Sobre totes hi ha respostes diverses i per tant es provoquen divisions. I llavors, què hem de fer? En nom d’un miratge d’unitat hem de prohibir les preguntes? Més aviat el que hem de fer és trobar maneres civilitzades d’arbitrar entre les respostes, sabent que seran diferents i fins i tot contradictòries. Maneres de gestionar la diversitat d’opinions, la divisió natural dels ciutadans, sense que això signifiqui que una minoria imposa a tothom per llei el seu criteri. D’això se’n diu democràcia. Poder fer totes les preguntes, encara que provoquin divisió. Acceptar la divisió com a natural, però organitzar-la civilitzadament.