Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

4/7: Segur que Tsipras va veure la pel·lícula ‘Michael Collins’

Aquesta pel·lícula americana dels noranta explica la història del líder de l’ala radical de l’IRA, a qui s’encarrega que vagi a negociar amb els britànics. Com passa sempre en les negociacions, Collins ha de fer cessions per aconseguir els seus objectius essencials: quan torna de negociar, els seus el consideren un traïdor, i l’acaben matant. És la versió més dramàtica d’un fet general: el moment més difícil d’una negociació no és discutir amb l’adversari, sinó tornar a casa i explicar als teus que has hagut de renunciar a coses a les quals deies que mai no renunciaries. Tsipras no vol ser Michael Collins, políticament. Per arribar a un acord, imprescindible, amb els socis europeus, haurà de fer cessions que els seus no entendrien. Per això va convocar un referèndum que a hores d’ara no està plantejat com una elecció entre l’euro i el dracma, sinó com una carta blanca a Syriza per fer el que vulgui: negociar més, arribar a un acord o trencar. Avalat sempre pels seus. Si li surt bé, Tsipras evitarà ser Michael Collins. Pot sortir-li malament i que guanyi el sí. Però qui convoca un referèndum sempre creu que el guanyarà i el planteja en els termes que més li convenen per guanyar-lo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT