Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

10/8: Incívics

El civisme té una lògica personal, però també una lògica territorial

FA MOLTS ANYS, dècades, quan vaig anar per primera vegada a Suïssa, em va sorprendre que allà ningú no llençava ni un paper a terra. Però hi ha dues coses que em van sorprendre encara més. Una, que alguns dels qui venien amb mi, que aquí haurien llençat a terra tots els papers del món sense cap mena de mania, allà (impressionats) se n’estaven. I l’estiu següent, a un poble de la costa, em va sorprendre que alguns d’aquells suïssos que tenien el seu país net com una patena, quan venien aquí no tenien cap inconvenient a llençar a terra tots els papers que a casa seva mai no haurien llençat. Vull dir que això del civisme té una lògica personal, però també una lògica territorial. Si vas a un lloc net, ni els incívics l’embruten. Si vas a un lloc brut, fins i tot alguns cívics tiren papers. Avui un dels principals problemes que associem amb el turisme massiu és la multiplicació de l’incivisme. Certament, ens deuen venir bastants turistes incívics. Però també deuen pensar que aquí, això, s’hi val. Que el comportament dels locals no és exemplar en aquest sentit. Que la lògica territorial és incívica. I si a l’incivisme dels qui ens visiten hi responem al damunt amb incivisme propi (punxant rodes de bici, posem per cas) no tenim un problema, sinó dos.