17/10/2017

18/10: Resistències

1 min

TINC LA CONVICCIÓ que la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart obre una onada d’accions de l’Estat, els pròxims dies, per laminar i suspendre l’autogovern català i per desarticular (faig servir el terme amb consciència de les seves connotacions) el moviment independentista. No és una informació, és una impressió. Una altra impressió: aquesta onada, sigui guiada pel govern espanyol, sigui l’evolució inexorable dels engranatges policials i judicials que ha posat en marxa, és independent del que es faci des de la banda catalana. Vull dir que si demà el president Puigdemont negués que va proclamar la independència, arribaria igual. I si demà proclamés més solemnement la independència, també. El que es faci des de Catalunya ni ho atura ni ho provoca, com a molt pot influir en el ritme. És legítim i lògic un debat català sobre què hem de fer, sobre el calendari i sobre les formes de pressionar la comunitat internacional. Però al costat d’això -independentment- s’ha d’articular la resistència pacífica i democràtica davant d’atacs a les persones i a les institucions que encarnen l’autogovern i la sobirania. No és possible fer marxa enrere ni n’hi ha prou proclamant un pas endavant. Som ja en temps de resistències. En caldran moltes.

stats