4/8: Extrema dreta

ARRAN DE LES ACCIONS incíviques contra un autobús i unes bicicletes, s’ha demanat al sobiranisme català que marqui distàncies respecte als possibles comportaments violents de persones i grups que participen de l’independentisme. D’acord. Marcades estan. Però en justa correspondència, els mateixos que demanen això haurien de demanar al gruix de l’unionisme que es vol democràtic que marqui totes les distàncies amb l’extrema dreta unionista que insulta i que amenaça periodistes. Que no miri cap a l’altra banda o faci veure que no passa (com no ho ha de fer l’independentisme, quan li toca). Que no els doni cobertura ideològica. Que no els consideri uns xicots simpàtics, tot i que potser una mica radicals. Si em permeten la comparació, la violència als estadis no es combat quan els del Barça malparlen dels Ultras Sur i els del Madrid malparlen dels Boixos Nois. S’acaba quan els del Barça es desmarquen dels Boixos Nois i quan els del Madrid es desmarquen dels Ultras Sur. Si és que se’n desmarquen. Un unionista demòcrata ha de veure amb preocupació que la seva causa, legítima, sigui gairebé monopolitzada simbòlicament per l’extrema dreta. I un demòcrata, unionista o independentista, ha de veure amb preocupació que no es marquin distàncies.