9/9: Por al contagi
UNA DE LES CLAUS de la Transició va ser la por que tenien els poders fàctics de l’Estat a un contagi de la reivindicació catalana al País Valencià i les Balears. Un dels objectius de la Transició va ser evitar aquest contagi. No ja l’expansió d’un sentiment nacional català, sinó simplement l’aparició o la consolidació en aquests territoris d’una consciència específica, d’una reivindicació de la seva personalitat. Temien que això aparegués en paral·lel al cas català, i encara més que hi acabés confluint. La contundència amb què es va tallar aquest risc va ser enorme. Durant uns anys s’ha considerat controlat. I diria que ara aquesta por torna a aparèixer, coincidint amb el salt qualitatiu de la reivindicació catalana, però coincidint també (i sobretot) amb uns canvis en les dinàmiques internes valenciana i balear, amb l’esgotament en tots dos casos de les barreres que s’havien posat per evitar-ho. La bel·licositat contra la normalització del valencià a l’ensenyament o l’animositat contra les noves institucions illenques respon a la voluntat de revifar aquell cordó sanitari que es va aixecar en la Transició i que s’ha desgastat per l’ús. Sense pensar que potser el que està passant no és cap contagi, sinó un moviment que ve de dins.
