21/03: Catalunya, a la caseta del gos

“NO PUEDES METER a Cataluña en la caseta del perro y olvidarte de sacarla”. És el titular d’una entrevista a Pepu Hernández a El Español. És l’entrenador de la selecció espanyola de bàsquet que va ser campiona del món, i havia entrenat la Penya i l’Estudiantes. És curiós, però no casual, que algunes de les coses més lúcides sobre la qüestió catalana des de Madrid les hagi dit gent de l’esport que ha tingut relació amb Catalunya i els catalans (com Vicente del Bosque). Pepu Hernández diu que, quan les coses molesten, les poses a la caseta del gos, aparcades on no les veus, però que si les deixes allà cada vegada és més difícil recuperar-les. Critica la inacció de Rajoy, deixant-ho podrir, sense fer-hi res políticament. I això respon a un relat de fons que em sembla interessant: la Transició va ser entesa com el final d’una cosa, el franquisme, però no com el començament d’una de nova i diferent, una Espanya moderna i democràtica. No es va crear aquest concepte nou d’Espanya. I se’n paguen les conseqüències. Jo diria (això no ho diu ell) que aquesta Espanya diferent havia de ser plurinacional. No es va fer. Si haguessin escoltat a temps gent com Pepu Hernández, no seríem on som. Ara ja no sé si hi som a temps.