28/02/2017

1/03: Espanya, ‘lo toma o lo deja’

1 min

SI S’HAGUÉS D’EXPLICAR de pressa el que ha passat a Catalunya en els últims anys, un possible resum és que un nombre molt gran de catalans han pensat que és més fàcil (i potser més noble) marxar d’Espanya que no pas canviar-la. Si a algú ja li està bé Espanya tal com és, cap problema. Però a una majoria de catalans no els estava bé, per raons de cultura, d’economia, de societat. Davant d’això, el seu projecte era canviar Espanya, fer-ne un estat modern i plural a la mida de les expectatives catalanes. Però amb la sentència de l’Estatut, Espanya va deixar clar que no creu que hagi de canviar. Que ja s’està bé com és. Com en els concursos antics, o lo toma o lo deja. Una part dels qui ho volien canviar han dit que lo toman, encara que no canviï, perquè hi tenen llaços forts de sentiments o d’interessos. Però una part encara més gran han dit que si les condicions són aquestes, lo dejan. No pots canviar algú que no vol ser canviat. Si no t’agrada la casa on vius és més noble marxar-ne que no pas demanar a tots els altres que hi viuen que la pintin d’un color que no els agrada. Marxar és complicat. Deixar-ho tot ben igual, també. Però demanar que canviï a qui no vol canviar és impertinent; i, a més a més, impossible.

stats