16/11: Trump, l’aïllacionista
QUAN LA GENT ET DIU per què Trump li fa por, temen que començarà a bombardejar a tort i a dret. Se l’identifica amb una política exterior agressiva i bel·licosa. Doncs no. Trump és un aïllacionista, algú que creu que els Estats Units han tingut massa paper en la política internacional, que s’han carregat massa qüestions exteriors sobre les pròpies espatlles i que el que ara han de fer és tornar a casa. Hillary Clinton era hereva d’una política exterior intervencionista, amb actuacions polèmiques: intervencions militars poc assumides per l’opinió pública, però també acords i aliances difícils d’explicar, com l’acord nuclear amb l’Iran o (per a l’electorat llatí d’ascendència cubana) el desgel amb el castrisme. Si fa el que ha dit, Trump no avançarà en la política d’acords, però tampoc en la d’intervencions en conflictes llunyans. Putin, Al-Assad i potser Erdogan estaven contents per la victòria de Trump perquè creuen que significarà una retirada americana dels escenaris on ells actuen. I l’esquerra europea, que critica Trump en clau de política interior americana, no parla de la seva política exterior: potser perquè comparteixen amb Trump el desig d’uns Estats Units aïllacionistes. I potser aquest és precisament el perill.
