17/11: Armistici o ‘trágala’
EN LA CULTURA POLÍTICA espanyola els conflictes tendeixen a no acabar en un armistici, sinó en una victòria clara que porta a una rendició incondicional. L’Abrazo de Vergara és excepcional. El que s’ha buscat té més a veure amb el Trágala, la cançó dels vencedors, que van posar en circulació primer els constitucionalistes: “Tú que no quieres lo que queremos, la ley preciosa hecha a bi en nuestro, trágala, trágala, trágala perro”. Aquesta preferència per la rendició més que no pas per l’armistici s’ha aplicat al cas basc (amb violència pel mig) i forma part de l’imaginari també davant del cas català. I participa de la política espanyola en altres àmbits. La confrontació de l’últim any entre el PP i el PSOE va acabar amb l’abstenció socialista que permetia la investidura de Rajoy: una victòria del PP. Per rendició o amb armistici? El PSOE voldria una derrota amb armistici que li permetés guardar les maneres i conservar el seu poder meridional, convertit gairebé en una Lliga Sud. El PP vol la victòria per rendició. I l’elecció de Jorge Fernández Díaz a la comissió d’exteriors en seria el corresponent trágala. Acceptant-lo o no, no es decideix qui ha guanyat. Ha guanyat el PP. Es decideix si amb armistici o per rendició incondicional.
