18/5: Crida a la violència
LA VIOLÈNCIA revolucionària és legítima i necessària. Ho ha dit algú a Barcelona, aquest cap de setmana. Ho ha dit algun dirigent de l’esquerra abertzale per justificar els crims d’ETA? No, perquè en aquest cas la fiscalia ja estaria actuant i els diaris de tots colors publicant editorials indignats. Ho ha dit un independentista català? No, perquè en aquest cas tots els independentistes democràtics ja estarien a hores d’ara desmarcant-se públicament d’aquestes paraules, mentre les acusacions d’incitació al terrorisme plourien de totes bandes. Ho ha dit un militant de l’extrema dreta europea, per legitimar les seves crides a la violència? No, perquè si ho hagués fet les xarxes socials estarien en ebullició i tothom hauria cridat a envoltar-lo amb un cordó sanitari. No ho ha dit ningú d’aquests perfils. Ho ha dit, amb subvenció municipal, la representant d’un grup palestí que va atemptar amb ganivets i destrals contra una sinagoga de Jerusalem i va provocar sis morts, i ho ha dit sota una foto seva amb un Kalàixnikov a la mà, no fos cas que la crida a la violència fos llegida en clau simbòlica. Per tant, ningú no s’ha de preocupar. Aquesta violència revolucionària a què es crida és contra els jueus. Cap problema, doncs.
