20/04: La democràcia recula

VA HAVER-HI un moment, entre el final del segle passat i l’inici d’aquest, que semblava que la democràcia només podia avançar arreu del món, que la tendència era que la democràcia liberal fos adoptada com a sistema de govern (el millor o el menys dolent) per tot el planeta. Primer havien caigut les dictadures militars al sud d’Europa i Amèrica Llatina. Després, les dictadures comunistes de l’Est. I les Primaveres Àrabs semblaven la continuació natural d’aquesta onada. Però a partir d’un cert moment, l’onada sembla que ha topat amb un mur i que comença la reculada. No tant perquè hi hagi cops d’estat que converteixin en dictadures antigues democràcies. Sobretot perquè hi ha una pèrdua de qualitat democràtica en països que han adoptat principis essencials de la democràcia -eleccions obertes, imperi de la llei-, però no han adoptat de la mateixa manera altres valors igualment bàsics de la democràcia: llibertat d’expressió, separació de poders, neutralitat partidista de l’estat, preeminència de la voluntat popular... Fa uns dies parlàvem de Veneçuela. Avui hem de parlar de Turquia. Aquests són els exemples més extrems. Hi ha més països on es pot perdre un llençol democràtic a cada bugada. A veure què passa a França. I a Espanya.