17/02: Desproporció

QUAN VEUS seguides les imatges de la sortida de la fiscal en cap del Palau de Justícia i les imatges de la roda de premsa en què va denunciar insults i escridassades, la sensació és d’una desproporció enorme. En una societat tensada (i no només ni sobretot per la qüestió sobiranista) són lamentablement freqüents els insults, les escridassades i les mirades plenes d’odi a alcaldes, regidors, policies, jutges, advocats, metges, professors d’institut, esportistes, àrbitres de futbol i ciutadans de tota mena. En aquest sentit, el que mostraven les imatges de la sortida del Palau de Justícia estava més aviat a la banda baixa. Per contra, la roda de premsa estava a la banda alta de les reaccions: no en recordo cap altra de convocada per denunciar crits o mirades d’odi. D’aquí la sensació de desproporció. ¿És especialment greu que la víctima d’aquests atacs personals sigui una fiscal? A mi em semblen igual de greus (i condemnables) per a qualsevol persona. No crec que vagi en el sou de ningú. I si algun diferencial hi hauria d’haver en el cas dels càrrecs públics és que haurien de ser especialment responsables a l’hora de gestionar aquest material explosiu. És a dir, que se’ls ha de demanar més sentit de la proporció que a la resta de ciutadans.