07/04/2017

8/04: Diguem sí

1 min

SI VOLS CONÈIXER la veritable estètica d’un crític (de literatura, de música, d’arts plàstiques) són més reveladores les seves crítiques positives que les negatives. S’explica més en els elogis que en les carregades. Com que en aquest món no hi ha res de perfecte, et pots carregar les coses per molts motius i des de punts de vista diversos i fins i tot contradictoris. Quan et mulles de veritat és quan elogies, és a dir, quan presentes una cosa com a exemple a seguir, quan proposes. Crítics que s’han fet una imatge d’exquisits i excelsos carregant-s’ho tot acaben ensenyant el llautó quan assenyalen en positiu el que els agrada, i per tant el que presenten com a model a seguir (que sovint és tant o més discutible que allò que s’havien carregat). El mateix passa amb la política. Hi ha sectors o partits que s’han fet un espai dient no. Explicant amb contundència el que no volen. Però quan les circumstàncies els han dut a haver de dir què volen, han tingut problemes interns, caigudes de prestigi i pèrdues d’imatge. Perquè gent que està entusiàsticament d’acord en tot a l’hora de definir el que rebutja, no està d’acord en absolut a l’hora de definir què proposa. El diguem no és imprescindible. Però el moment de la veritat és el del diguem.

stats