18/04/2017

19/04: L’èpica o el sainet

1 min

LA PEL·LÍCULA d’això que anomenem el procés té a la vegada un guió de superproducció èpica i de sainet. Aquests dies ha brillat més el guió del sainet: converses de cafè, enregistraments filtrats, anades a la fiscalia... No és la primera vegada. Però al mateix temps hi ha de fons el guió d’un projecte ambiciós de construcció d’un estat nou, de convicció i de tossuderia de la gent, de molta feina visible i invisible. Aquesta dualitat no és un monopoli català, passa arreu i sempre. Després de plorar com una magdalena amb la pel·lícula Invictus i el llibre de Carlin en què es basa -sobre Mandela i la final de rugbi entre Sud-àfrica i Nova Zelanda-, vaig llegir que la clau del partit va ser que l’estrella dels All Blacks tenia mal de panxa (i que algú li havia posat un purgant al menjar). Tots els esdeveniments permeten una doble lectura. Però amb purgant o sense, aquell partit de rugbi va ser èpic. El guió del sainet, sempre existent, no converteix en fals el relat èpic. Ni a l’inrevés. El mal, en el nostre cas, és que la preeminència del sainet en algun moment pot fer perdre la perspectiva èpica del que s’està fent. I que això alimenta el miratge de la desmoralització, la pantalla en la qual se situa avui el discurs contra el sobiranisme.

stats