10/11: Esperant Donald Trump
KAVAFIS VA A ESCRIURE a finals del XIX el poema Esperant els bàrbars. Parlava d’una ciutat grega opulenta i decadent, cansada, on s’anunciava la imminent arribada dels bàrbars. Primer, amb temor. Finalment, amb una certa expectativa: contra tant avorriment i corrupció, a veure si arriben els bàrbars i canvia tot. El mal és que, després del poema de Kavafis, els bàrbars van arribar: pocs anys després començava la Primera Guerra Mundial. Ara no és ben bé igual. Però el món occidental nascut de la Segona Guerra Mundial recorda una mica la ciutat grega del poema. Potser no estem demanant l’arribada dels bàrbars, però sí que hem anat dient “aquí el que cal és una bona sacsejada”. I llavors apareixen els sacsejadors professionals, de tota mena, amb discursos de canviar-ho tot que afalaguen aquest desig de canvi profund. Els del Brexit a la Gran Bretanya, Trump als Estats Units, populistes de tot color aquí i allà... Si crides els bàrbars, acaben venint. I si crides els sacsejadors, acaben sortint sacsejadors. Bons i dolents. Com Trump. I llavors penses que potser ens vam precipitar demanant una sacsejada. Potser n’hi havia prou demanant una reforma i una neteja. I salvar el que hi havia de bo a la ciutat grega, i a la nostra.
