07/03/2017

8/03: La fi de la persuasió

1 min

FIGURA que la plaça pública, l’antiga àgora, era el lloc on es contrastaven els arguments a la recerca de la persuasió de l’altre. L’objectiu de la paraula era convèncer. Ara les xarxes i els canvis tecnològics han fragmentat l’àgora, l’han trinxada en zones impermeabilitzades com bombolles, on cadascú tria què vol sentir i què no. Acabes parlant només amb els teus amics de Facebook, triant aquells llocs que ja saps que et són afins, intercanviant opinions monocolors només dintre de la teva bombolla, sense sentir ni voler sentir què es diu a fora. De tant en tant potser vas a fer una excursió a la bombolla del costat, però amb plena consciència que és aliena: com una operació de comando per escandalitzar-te amb allò que s’hi diu o per deixar-hi penjats uns quants insults. I tornar després al confort de la teva bombolla, amb els teus. Si parles només amb els teus, els arguments ja no es construeixen per convèncer, per persuadir. Es construeixen per autoafirmar-se, per mantenir el tremp de la tropa pròpia, per anar-se escalfant en espiral, fins a dir-la cada vegada més grossa (i més diferent de la bombolla del costat). Cada vegada més autistes i més agres. Només cal llegir bona part dels arguments en circulació. Fa angúnia.

stats