23/11/2016

24/11: La màquina de trinxar

1 min

LA MORT DE RITA BARBERÁ ha provocat reaccions diverses, entre les quals un parell que val la pena comentar. En una de les reaccions discrepo del tot: convertir la mort en una mena d’absolució, o fins i tot de beatificació, que esborra coses negatives provades. Em sembla tan improcedent com entrar en una fase d’acarnissament afegit i de donar per provades coses que no ho estan. En l’altra reacció sí que hi estic d’acord: lamentar que hem convertit la vida pública (no tan sols la política) en una màquina de trinxar, de destruir persones, que funciona amb unes regles de vegades histèriques, molt allunyades del sistema de garanties i de la proporció de penes que associem a la idea de justícia. D’acord, però amb un parell de matisos. Un, que Rita Barberá no ha estat ni l’única ni la principal víctima de la màquina de trinxar, tot i el dramàtic final, sinó qui l’ha viscut pitjor, per raons personals. La segona, i principal: molts dels que avui es lamentaran amargament per l’existència d’aquesta màquina de trinxar són els qui en ocasions l’han posada en marxa, en d’altres se n’han servit i ben sovint hi han participat amb entusiasme. Crítics amb el sistema quan se’n senten víctimes, participants entusiastes quan la víctima és dels altres.

stats