23/11: Mirant cap a Itàlia
LES PRÒXIMES SETMANES tots mirarem cap a Itàlia, o hauríem de fer-ho. El dia 4 de desembre Itàlia votarà en referèndum una reforma constitucional, proposada per Renzi i que té el suport del que podríem anomenar el tronc central de la política italiana, els hereus de la vella democràcia cristiana i una part dels de l’antic Partit Comunista, que són els qui van fer la Constitució que ara es vol reformar. I, en contra, una àmplia amalgama que va des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, passant per Berlusconi i el Moviment 5 Estrelles. Els partidaris del no figura que no anirien junts ni fins a la cantonada, però s’uneixen per impedir la reforma de la Constitució, és a dir, per deixar-la tal com està. Per contra, el que en diríem l’establishment és el que proposa un canvi. Certament, això acabarà sent un referèndum sobre Renzi. Però què més? No és fàcil d’explicar ni d’entendre. Nous contra vells? No sembla gaire més nou Berlusconi que Renzi. Òbviament no és dreta contra esquerra. ¿Establishment contra antiestablishment? Potser l’espai central contra els espais perifèrics de la política. Esperançats contra emprenyats. La paradoxa italiana: els que ja hi són proposen un canvi constitucional i els que no hi són proposen que no es toqui res.
