23/03: La motxilla de la Transició

CURIOSAMENT, en el centre del debat polític del present hi ha la valoració de la Transició. Fa uns anys, només se’n cantaven elogis: un trànsit impecable de la dictadura a la democràcia. No era cert. Ni tan trànsit ni tan impecable. Ara sembla que no se li vegi cap gràcia. Tampoc. Per menystenir-la s’inventa sovint un país als anys setanta unànimement antifranquista, demòcrata i (a Catalunya) independentista, que va ser traït pels seus dirigents. No era ben bé així. La Transició és avui una motxilla, amb pedres pesades i també amb avenços valuosos, que porten al damunt tots els qui la van fer. Partits i persones. Avui la motxilla pesa a qui la porta, i l’hi retreuen. Més a alguns que a d’altres, segons les necessitats de la política present. Una pedra negra a la motxilla va ser no voler resoldre a la llum el finançament dels partits (i resoldre’l a l’ombra va obrir la porta a la corrupció). Una altra, la crítica insuficient al franquisme o deixar zones al marge de la decisió democràtica. A la banda de les coses bones, l’entrada a Europa, la construcció d’un cert estat del benestar, la desmilitarització de la política espanyola. Pedres blanques i pedres negres. A veure quines pesaran més en cada cas davant la història.