18/01: No es pot impedir

UN PERIODISTA espanyol pregunta al ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, què pensa fer per impedir la conferència del president Puigdemont a Brussel·les per explicar el referèndum. El ministre hi posa el to més contundent que troba, tot i que no arriba a la temperatura verbal del seu antecessor Margallo: “Farem front a qualsevol intent de justificar una cosa injustificable jurídicament”. Què faran, doncs? ¿Enviar la guàrdia civil? ¿Inhabilitar el president per viatjar? No. “Explicarem per la nostra part quin és l’ordre jurídic d’Espanya i quina és la situació”. Fixem-nos-hi: el periodista ha fet la pregunta dins de les regles del joc espanyoles, i el verb en què pensa és impedir. En canvi, el ministre ha de respondre segons les regles del joc europees, i llavors el verb passa a ser contrarestar. No és el mateix impedir que contrarestar. Els demanen que ho impedeixin, implícitament. Els responen que ho contrarestaran, perquè no ho poden impedir. Però contrarestar vol dir que a Europa escoltaran els arguments dels uns i dels altres. No impedir. No inhabilitar. No enviar al Constitucional. Contrarestar, argument contra argument. Doncs fantàstic. Això és Europa. Que s’expliquin els uns i que s’expliquin els altres. I que guanyi el millor.