25/02: Pel broc gros

PER FER FRONT a la qüestió catalana, el govern espanyol s’ha vist prou fort per fer-les passar pel broc gros. Sense entendre-hi gens, diria que va pel broc gros la querella de la fiscalia contra la presidenta i mitja mesa del Parlament, en què un mateix fet és sospitós de ser delicte si el fa un independentista i deixa de ser sospitós si qui el fa creus que no ho és. El problema és que els governs, quan tasten el broc gros, hi troben el gust: és molt llaminer per a qui mana tenir aquesta sensació de mans lliures. Tot i que es va començar a utilitzar amb l’excusa catalana, l’han acabat fent servir per a coses que no tenen res a veure amb Catalunya o hi tenen a veure només tangencialment. En aquests moments, diria que el govern espanyol té un embolic amb els fiscals (amb epicentre a Múrcia, però no només) i un embolic entre cúpules policials que van filtrant papers, que neixen precisament d’haver fet servir el broc gros. I mentre que en la qüestió catalana tenen una àmplia majoria parlamentària (i pensen que també social) que els ho deixa passar tot, en els altres casos no la tenen. L’actitud triada per respondre a la qüestió catalana els està corcant la democràcia espanyola (fins i tot en coses que no tenen res a veure amb Catalunya).