10/06: Qui vota

ES VEU QUE RUBALCABA va admetre, privadament, que el relat del sobiranisme no li agradava, però que era bo, molt difícil de vèncer. Que les coses s’han de resoldre votant és tan evident per a la comunitat internacional que costa mantenir en públic l’actitud contrària, que ha estat fins ara la del govern espanyol: que hi ha coses com la unitat d’Espanya que no s’han de poder votar mai ni enlloc. Potser perquè comparteix en el fons el diagnòstic de Rubalcaba, el govern espanyol ha fet una maniobra dialèctica hàbil, convidant el president Puigdemont a parlar-ne al Congrés espanyol i posant-ho allà a votació. Com que dir que això no es pot votar és antipàtic, han passat a centrar el seu discurs en qui ho ha de votar. El sobiranisme diu que el futur de Catalunya l’han de decidir els catalans. El govern espanyol diu que en tot cas ho han de decidir tots els espanyols, i que per tant s’ha de votar al Congrés de Madrid, que és on hi ha representació de tots els espanyols. Des del punt de vista de la propaganda, que és del que es tracta, és un pas notable. Però el relat del sobiranisme continua sent millor, més fàcil d’entendre a tot el món: només cal recordar que van ser els britànics els cridats a votar sobre el Brexit, no pas tots els europeus.