28/03/2017

29/03: Sumar o restar

1 min

FA UNA SETMANA escrivia en aquest mateix espai un article sobre el valor de la paraula negociar. Era a propòsit de la pancarta que va rebre Artur Mas en la seva anada a Madrid: “La unidad de España no se negocia”. La pancarta reflectia una aversió al terme negociar pròpia de les concepcions autoritàries, la moral heroica del guerrer. En canvi, per a la moral dels mercaders, de les àmplies capes mitjanes sobre les quals s’ha construït la modernitat, negociar és una paraula positiva, desitjable. Doncs ara llegeixo amb més tristesa que sorpresa la pancarta amb la qual Arran va ocupar la seu del PP a Barcelona: “L’autodeterminació no es negocia”. Hauria de repetir l’article. La mateixa aversió pel verb negociar. I em sap greu que aquesta ocupació es presentés com l’inici d’una campanya per al sí al referèndum. La campanya per al sí té per objectiu sumar. Entre els ciutadans de Catalunya, entre les mirades de fora. Sumar vol dir formar majories heterogènies, obrir les portes perquè entri com més gent millor. Un acte així, condemnable i equivocat alhora, expulsa gent i resta complicitats i aliances. Busca més la soledat orgullosa que la companyia pactada. Que és el que passa sovint a tots aquells a qui tant repugna la paraula negociar.

stats