10/01: Víctimes desiguals

QUAN HI HA un atemptat contra una discoteca a París o contra un mercat a Berlín i provoquen un munt de morts, reaccionem d’una determinada manera. Quan hi ha un atemptat en un mercat de Bagdad, en una discoteca d’Istanbul o en una parada d’autobusos a Jerusalem, i també hi ha un munt de morts, reaccionem d’una manera diferent. Més ben dit, no reaccionem de cap manera. Els atemptats són exactament iguals. Les motivacions dels seus autors també són les mateixes. La diferència només és, doncs, en les víctimes. Com si les víctimes de Bagdad, de Jerusalem o d’Istanbul no haguessin mort exactament pel mateix, exactament en la mateixa guerra, que els de París o Berlín. Com si aquestes morts tinguessin una explicació diferent, pertanyessin a una guerra diferent, que no és la nostra. Com si, en algun sentit, explícitament o implícitament, penséssim que aquelles víctimes són menys innocents o menys indiscriminades (és a dir, que d’alguna manera s’ho han buscat). Modulem la nostra resposta emotiva davant d’uns atemptats segons quines són les víctimes. Perquè les víctimes són l’única cosa diferent. Els fets són iguals. I, a diferència nostra, els autors de tots aquests atemptats creuen estar combatent en un mateix bàndol d’una mateixa guerra.