Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

18/6: Ara és temps d’aclarir

Com diu l’Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa. Per a Convergència i Unió hi ha hagut un temps de sumar. Ara ha arribat el temps d’aclarir. Perquè, potser, arreu és temps d’aclarir. L’ambigüitat, virtut durant molt temps, ha esdevingut un defecte a cent dies d’una consulta plebiscitària i en una política que està canviant per bé i per mal les seves regles de joc. Fa un temps, trencar era un pecat, i qui provocava una ruptura, un pecador polític a qui les urnes passaven factura. Però potser en la ruptura entre Convergència i mitja Unió no hi ha factura per a cap de les dues parts. A una Unió no independentista (s’entén el dolor dels independentistes d’Unió, com s’entenia el dels sobiranistes del PSC) sortir del Govern i presentar-se amb claredat com el que és li pot permetre competir obertament per un espai de tercera via, que a mi em sembla escàs, mossegant, més que no pas electorat sobiranista, electorat del PSC o fins i tot del PP o Ciutadans. I a Convergència i el president Mas l’aclariment els permet respondre amb contundència a tots els qui deien que no es fiaven dels seu compromís amb l’independentisme perquè anava del bracet amb Unió. Ara veurem, aclarides les coses, si això era una raó o una excusa.