20 /3: La cultura catalana necessita guanyar el carrer

M’ho deia en Joaquim Molas just fa un any, després de la mort de Josep Maria Castellet, en una entrevista per a El Temps. Es referia a la necessitat de guanyar el carrer als anys seixanta i setanta: la cultura catalana tenia un cap molt gros i un cos molt petit. L’alta cultura havia sobreviscut, però faltaven els gèneres populars de consum massiu, la cultura popular de sempre, la nova cultura de masses. Però la necessitat de guanyar el carrer també serveix per al present. No n’hi ha prou, tot i que és imprescindible, amb el projecte noucentista d’alta cultura. Sense un cos social que l’aguanti, l’alta cultura s’asseca. Per tant també cal el projecte, diguem-ne que més modernista, d’uns gèneres populars i la presència a les indústries de la cultura i l’entreteniment. La força de la cultura catalana ha estat la seva continuïtat al carrer, a més de l’ambició del XIX i el XX. I Llull, la seva figura més important de tots els temps. Amb la mort de Joaquim Molas hem perdut un savi, un historiador de la literatura, un conversador afable i irònic, però també un advocat d’aquesta cultura per a tothom, sense la qual no és possible l’excel·lència ni la continuïtat. No triar entre l’una i l’altra. Sumar-les.