2/4: Ens comptem o no ens comptem?

TRADICIONALMENT, el sobiranisme català ha estat interessat pels números: ha dit que la sortida democràtica al debat sobre la independència és comptar quants hi estan a favor i quants en contra. Per als partidaris de la unitat d’Espanya, sobretot a Madrid però no només, els números no tenien fins ara un interès especial. L’argument per defensar la unitat no era l’existència d’una majoria de catalans a favor seu, sinó la llei i la Constitució, que no permeten qüestionar-la, siguin quins siguin els percentatges. Però de sobte, quan d’una enquesta del CEO n’han sortit uns percentatges que es poden llegir com a contraris a l’independentisme, a aquests sectors els ha nascut un sobtat interès pels números. Benvinguts al club. Sembla que ara ja estem tots d’acord que això va de números, no de principis immutables. Va de comptar-se. Doncs llavors ens hauríem de comptar bé, amb tots els ets i uts, fent campanya a favor i en contra, posant unes urnes... No té sentit creure que els números són importants i deixar-ho tot en mans de les enquestes. No fem servir enquestes per triar alcaldes o diputats. Fem servir paperetes. Si els números són importants -i els titulars de tots els diaris ens diuen que sí, que ho són molt- fem-los ben fets.