23/04/2017

24/4: Sota làpides equivocades

1 min

EN UN DELS MILLORS contes de l’esplèndid nou llibre de Jaume Cabré Quan arriba la penombra, un lladre de corders a qui han pelat en enxampar-lo enmig d’un robatori acaba enterrat com a pagès desconegut sota una làpida que el declara heroi de la guerra. Cabré torna així a un dels grans temes de Les veus del Pamano: com l’atzar, la voluntat o la manipulació acaben construint una memòria pòstuma que no té res a veure amb el que va ser la realitat. En un país com el nostre, on es van enterrar sota làpides on hi deia “Caídos por Dios y por España” persones que van ser assassinades per defensar tots uns altres ideals i on encara tenim enterrades sota làpides on se’ls proclama morts per la llibertat i la democràcia persones que mai no haurien d’haver estat assassinades, però que no lluitaven precisament per la llibertat i la democràcia, el conte de Cabré hauria de servir de pròleg a qualsevol discussió sobre la memòria històrica. Per dir-nos que tot és sempre una mica més complicat del que sembla, però que el mal existeix. (Això és el que fa que Jaume Cabré escrigui bona literatura. No tan sols que escriu molt bé, que també. Sobretot que parla dels veritables temes de fons, del que importa, sense fer mítings ni catequesi.)

stats