15 d’agost: Erdogan ens envia turistes

AQUEST SERÀ un any de grans afluències turístiques a tota la riba nord de la Mediterrània occidental. Algunes destinacions que començaven a competir-hi han caigut per culpa de la inestabilitat política o la por a la violència. La deriva turca cap a l’islamisme provocada per Erdogan i accelerada després del cop d’estat en seria l’exemple més clar. També afecta destinacions com Egipte i Tunísia, i amb menys importància el Marroc. I no han arribat a esdevenir-ho llocs que ho podrien ser com Algèria i Líbia. Certament això afavoreix la nostra indústria turística i és una bona notícia econòmica. Però hi ha una mala notícia política. I no tan sols per als sectors que veuen el turista com un enemic. El turisme és un factor de canvi democràtic. Crea capes mitjanes, obre les mentalitats, posa en contacte la gent. A l’Espanya franquista va obrir escletxes de llibertat. Era una esperança no tan sols econòmica per a països mancats de capes mitjanes, necessitats de recursos i on la presència de costums i idees de fora actuava com un antídot contra les ideologies totalitàries. Els nostres avis deien “Déu ens porti pluja, sol i guerra a Sebastopol”. No és un bon refrany. Les guerres de Sebastopol t’omplen la caixa avui, però t’acaben arribant.