10/8: L’or sicilià val més que la plata catalana
EN ELS DOS PRIMERS dies dels Jocs Olímpics, dos esportistes catanesos van fer medalla en esgrima: primer Rossella Fiamingo, de plata, i després Daniele Garozzo, d’or. L’endemà, La Gazzetta dello Sport, diari d’abast italià, titulava: “Primer podi per a Itàlia”. Per contra, Live Sicilia, diari d’abast sicilià, titulava “Primera medalla siciliana” per a Fiamingo. I el Giornale di Sicilia, per les dues medalles, titulava: “A Rio de Janeiro es parla sicilià”. Suposo que els mitjans espanyols que s’han escandalitzat pel tractament de les medalles d’esportistes catalans als mitjans catalans deuen considerar també escandalós el dels sicilians. Ho deuen considerar una expressió malèfica d’independentisme sicilià (més aviat escàs i que no és la línia editorial de cap dels dos diaris sicilians). Doncs no ho és. Això és el que avui mateix estan fent els mitjans de tot el món. Cadascú compta les medalles que guanya el seu territori, el que correspon a l’abast de cada mitjà. Els catanesos compten medalles cataneses; els terrassencs, les terrassenques, i igualment els sicilians, els catalans o els bretons... L’única cosa diferent és una certa paranoia espanyola que s’escandalitza davant un pràctica normal i universal que poden compartir des de l’independentista més eixelebrat fins al regionalista més conservador.
