7/8: “Parlament dividit” és una redundància

DE RESULTES de la votació sobre la desconnexió, alguns mitjans van subratllar que ho havia decidit un Parlament de Catalunya dividit i fins i tot van arribar a parlar d’una paradoxal soledat de la majoria. Parlament dividit? I tant! Sobre la desconnexió, sobre els impostos, sobre el cànnabis... Les votacions per unanimitat, als Parlaments, són escasses i excepcionals. El que és habitual és que el Parlament es divideixi, que uns votin una cosa i uns altres en votin una altra. Aquest és l’estat natural d’un Parlament, com ha de ser. Perquè si en les societats tots penséssim unànimement el mateix, els Parlaments no caldrien. La dinàmica parlamentària és un mètode per arbitrar civilitzadament la discrepància, és a dir, la divisió. En els Parlaments es proposa, s’esmena, es negocia, es dialoga, es transacciona i finalment es vota, precisament perquè no tothom pensa el mateix, perquè les societats estan dividides, perquè la divisió no ha d’esdevenir paralitzadora, una cosa o altra s’ha de fer, encara que no tothom hi estigui d’acord. En el desacord, normal, preval el criteri de la majoria. En molts casos els qui exigeixen la unanimitat o el consens el que ens estan demanant a tots els altres és que pensem com ells.