07/08/2015

8/8: Votar no fractura; cus

1 min

L’argument el va començar a fer servir Fernández Díaz i l’hi ha copiat, entre d’altres, Pedro Sánchez: les eleccions plebiscitàries i el debat sobre la independència fracturen la societat catalana. Darrere de l’afirmació hi ha un imaginari propi d’una cultura democràtica feble. En aquest imaginari, la societat —la catalana o la que sigui— vivia en un passat idíl·lic en què regnava l’harmonia universal i la comunió dels esperits. I de sobte arriba la política —els partits, els vots, el debat sobre la independència, les eleccions plebiscitàries...— i injecten en aquesta societat harmònica el virus de la divisió fins a portar a la fractura. Per contra, el relat democràtic és invers: hi ha una societat on existeixen opinions, idees, interessos, sentiments diferents. La realitat ja és fragmentada. I votar, exercir la democràcia, permet que, tot i pensar diferent, puguem viure junts perquè tenim un mecanisme que arbitra entre les diverses opcions: respectar el criteri de la majoria. I això cus la societat. No és que a Catalunya fa cinc anys estiguéssim tots contents i feliços amb la nostra pertinença a Espanya. Fa més de cent anys, pel cap baix, que hi ha una incomoditat sobre això. Votar no crea la incomoditat. Votar la pot resoldre.

stats