Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

9/8: Ens cal cultura religiosa (una experiència)

Fa uns dies vaig escriure a l'ARA un article que em semblava polèmic i discutible, i que per tant podia ser interessant. Advertia l’independentisme del risc, a través de la confecció de la llista unitària i de l’enfocament de campanya, de preocupar-se més per arribar a nous votants que per donar confiança i satisfacció a les capes mitjanes que ja són favorables a la independència. Per fer-ho, em va semblar que era clarificadora una referència a la paràbola evangèlica del fill pròdig. Vaig trobar menys discussió de la que esperava. Quan vaig preguntar a alguns amics que sabia que m’havien de dur la contrària per què no ho feien, em van respondre que no tenien ni idea de què era això del fill pròdig i que, quan ho van veure a l’article, van passar pàgina. Va ser una decepció: la nostra cultura està sustentada en unes referències compartides, sobretot bíbliques i clàssiques, que són d’origen religiós però que avui podem fer servir al marge de la fe. Doncs resulta que no són tan compartides. I que això complica, alenteix i fa més pobres els debats. Culpa dels agnòstics que han renunciat a un coneixement cultural. Culpa dels religiosos que han dit que només es poden fer servir aquestes referències des de la fe.