22 d’agost: el drama de les terceres eleccions
SI EN LES PRÒXIMES setmanes no decideixen suïcidar-se políticament o el PSOE o Rajoy, és molt probable que Espanya vagi a unes terceres eleccions. Alguns factors circumstancials de tot plegat tenen un aire de sainet dolent: la lluita per encolomar-li als altres la culpabilitat, aquesta dramatització absurda i infantil d’enviar les eleccions al dia de Nadal, que la presidenta del Congrés s’hagi avingut a una maniobra tan gallinàcia... Però darrere dels aspectes còmics, hi ha aspectes dramàtics. En el fons, s’han d’anar repetint eleccions fins que una de les faccions tingui majoria absoluta perquè hi ha un problema transcendent: l’existència de dues Espanyes confrontades pel vèrtex entre les quals no és possible imaginar acords i transaccions. O guanyes o perds. En alguns períodes, els anomenats nacionalismes perifèrics -catalans i bascos- triangulaven per desfer els empats. Però han estat expulsats del terreny de joc, se’ls ha dit que les seves aspiracions no caben a l’Espanya constitucional i ara ja no hi ha qui desempati. No és un problema menor ni d’ara. És una malaltia política profunda que quan es presenta en forma maligna porta a la guerra civil i quan es presenta en forma benigna, com ara, porta al sainet.
