17 d’octubre: "Iceta diu que manifestar-se davant dels jutjats va contra l’estat de dret"

Potser sí. Però quan la gent es manifesta davant dels jutjats potser és perquè creu que el que no es correspon a un estat de dret és el que hi passa a dins. Creu que imputar algú per haver organitzat una consulta pacífica no correspon a un estat democràtic de dret i sospita que el poder judicial ho ha fet per la pressió i l’impuls partidista del poder executiu, no per una estricta lògica jurídica. I si els que creuen i sospiten això no són un petit grupuscle sinó una part important de la societat catalana, hi ha un problema de fons. Perquè el fonament de l’estat de dret és el consens i la confiança en les institucions. Quan hi ha politització de la justícia i judicialització de la política, quan els instruments de l’estat es fan servir de manera partidista, el consens i la confiança s’esquerden. Iceta té raó: si hi ha un estat de dret, la gent no es manifesta davant dels jutjats. Però també es pot mirar al revés. Si molta gent, que en representa molta més, s’hi manifesta és perquè té dubtes raonables sobre el funcionament d’aquest estat de dret. (I una de les discrepàncies amb el TSJC: l’independentisme no ha sembrat desconfiança en l’Estat; l’ha recollida.)