Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

11/10: I encara sort que va haver-hi llista unida...

Ho pensava la nit del 27 de setembre. Sense una llista unida per la independència, m’imaginava Inés Arrimadas dient: “ Hemos ganado; Ciutadans es el primer partido de Catalunya”. És cert que sense una llista unida per la independència Ciutadans no hauria aconseguit mobilitzar tants electors. Però sense la il·lusió que va generar la llista unida tampoc l’independentisme n’hauria aconseguit mobilitzar tants. Gràcies a la il·lusió de la llista unida, que va fer bola de neu, l’independentisme va poder guanyar amb una participació altíssima. Els temors que hi havia van quedar desmentits pel resultat. Figurava que un votant independentista que no fos capaç de votar Mas ni per aconseguir la independència se’n podia anar a Catalunya Sí que es Pot. Doncs va anar a parar a la CUP, i per tant es va quedar dins del perímetre de l’independentisme. I que un votant conservador que no suportés votar perfils molt esquerranosos ni per aconseguir la independència acabaria votant Unió. Doncs Unió no va aconseguir ni sortir. Sense la llista unida la nit del 27 de setembre hauria estat un drama i ara estaríem molt pitjor del que estem: en comptes de discutir entre dos estaríem discutint entre tres, i tots tres més febles que ara.