27/10: S’ha constituït el Parlament que els catalans han triat

Un Parlament que surt d’unes eleccions fetes seguint escrupolosament les regles del joc, a través de la llei electoral vigent —perfectible, però una llei amb què s’han fet totes les eleccions fins ara i amb no més problemes que la llei electoral espanyola—, i on les candidatures es van presentar explicitant clarament el seu programa. És una obvietat, però s’ha de recordar, perquè hi ha qui nega a aquest Parlament la representativitat que reconeix a d’altres i qui s’escandalitza perquè els qui van ser escollits hi defensen allò que ja van dir que defensarien. Al Parlament li hem de demanar que respecti la lògica parlamentària, però no pas que renunciï a representar els catalans, a complir allò que s’ha promès i a aplicar les majories que van sortir de les votacions. A partir d’aquí, m’agradaria que aquesta fos una legislatura en què hi hagués una majoria parlamentària i de govern sòlida. Però, en qualsevol cas, menystenir, no escoltar, ignorar aquest Parlament, deslegitimar-lo, negar-li representativitat, és menystenir la decisió lliure i democràtica dels catalans. I posar en qüestió la democràcia representativa com a sistema. Per tant, d’entrada, respecte. I, després, esperança i exigència.