Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

26/3: No em surten els articles de catàstrofes

No sé què dir-hi. Tinc la sensació que sobre el nucli essencial de l’assumpte no hi ha res a dir, no és opinable. Són opinables, això sí, els aspectes col·laterals, fronterers: la seva gestió política o informativa, els debats sobre seguretat... Alguns col·legues articulistes aconsegueixen fer sobre aquests aspectes laterals articles intel·ligents i valuosos. En altres casos, tens la sensació que posar el focus en el que és lateral, perquè és opinable, treu dramatisme al que és central. Certament, a partir de les catàstrofes, sobretot dels seus detalls, neix alguna reflexió general: fins a quin punt és difícil creure que tot plegat pot tenir sentit. És al nostre abast donar sentit a les vides individuals. Però s’ha de tenir molta fe per creure que hi ha un sentit -per dir-ho així- universal en què poden tenir cabuda aquests atzars cruels, aquests destins personals escapçats. Si hagués de fer un article sobre una catàstrofe, només se m’acudiria fer servir aquella expressió que, amb tants anys de ser polida per l’ús, ha esdevingut precisa i preciosa (però a la vegada tan òbvia que ja no pensem en què vol dir): acompanyar en el sentiment. Fer companyia en el dolor. Sentir com a propi el dolor aliè. Els acompanyo en el sentiment.