5/2: Jo hi seré

VAIG ANAR A VOTAR el 9 de novembre del 2014, en la consulta sobre la independència. A través del meu vot i de les ocasions que vaig tenir per manifestar la meva opinió, vaig demanar (al costat de milers de persones més) que s’organitzés aquella consulta i que es posessin les urnes. Ara es jutja unes persones perquè van fer allò que els vam demanar i en què vam participar. Em sembla natural ser-hi, a la porta del jutjat. Personalment, si no ho fes tindria la sensació de tirar la pedra i amagar la mà. Els qui ho van fer ho van fer també en nom meu (i de molts d’altres). No hi vaig com una manera de pressionar perquè hi hagi una sentència o una altra, no és aquesta la funció. Tampoc per expressar una opinió jurídica per a la qual no soc competent (tot i que em diuen que els escrits de la defensa són jurídicament impecables). Hi vaig simplement perquè, si es jutja una acció, em sento solidari, responsable (a través de l’encàrrec expressat amb el meu vot) i fins i tot orgullós d’aquella acció, i per tant vull fer-ho arribar a les persones que ho van fer possible i que són jutjades per fer allò que els vam demanar que fessin. Em sembla just i coherent (però cadascú té dret a establir les seves coherències). I, sobretot, em sembla útil i necessari.