16/5: Danses de guerra

EN MOLTES CIVILITZACIONS, abans d’un combat els dos contrincants duen a terme, davant de l’adversari, unes danses de guerra que tenen utilitats diverses. D’una banda, exhibir davant l’altre la pròpia força i bel·licositat, unitat i organització. Espantar-lo, per tant. De l’altra, mantenir la tensió dels propis. La haka maorí dels All Blacks abans d’un partit de rugbi n’és un exemple. Aquí tenim a l’agenda un combat polític importantíssim, molt tens, per al primer d’octubre. I tenim danses guerreres. L’Estat les dedica sobretot a amenaçar: en aquests mesos ens seran promeses totes les plagues bíbliques. No totes les podrà complir, a partir del dia 2. Algunes, sí. Però ha de vigilar -i l’altre bàndol també- que les danses no esdevinguin esperpèntiques. Ho és l’entrada de la Guàrdia Civil al TNC per demanar documentació sobre un míting públic (l’autoritat governativa controlant els mítings subversius, un clàssic molt de moda fa cinquanta anys). Els canvis en el govern de la Generalitat, que deuen tenir sobretot raons pràctiques, també es poden llegir com a danses de guerra. Una exhibició de convicció i perseverança. Tot i que al preu d’escenificar una imatge de conflicte intern que no és el millor missatge d’una dansa abans del combat.