01/07/2015

2/7: A Enric Millo l’ha traït el llenguatge no verbal

1 min

Les seves imatges estripant l’informe del govern català sobre l’asfíxia a què el sotmet el govern espanyol deien exactament el contrari del que figura que volia dir a través de les paraules. No pots dir “prou de trencament” mentre estàs trencant uns papers. Trencar contra el trencament no funciona. Destruir contra la destrucció, negar contra la negació... No va. La força del gest d’estripar uns papers era molt més gran que la força d’unes paraules que anaven en la direcció contrària. Estripar els papers dels altres, allà on estan escrites les raons dels altres, és un gest antipàtic. Contra els papers i les raons dels altres, els teus papers i les teves raons. Si dius que estàs contra l’odi, contra la separació i la ruptura, no pots sortir estripant coses. Em sap greu, perquè Enric Millo em cau bé. Sempre m’ha semblat veure-hi, fins i tot en els seus discursos més apocalíptics, un punt de distanciament brechtià, com si ens estigués dient: em crec el que dic, però també ho estic interpretant, hi ha un punt d’escenificació, la teatralitat professional d’un bon advocat d’ofici. Si estripant papers representava, es va equivocar. Si no representava, el que feia pesava més que el que deia.

stats