3/7: El Grec va començar ballant en castellà

L’espectacle inaugural del Grec era Vorònia -amb accent obert, al programa-, de la companyia La Veronal, que ha estat resident del Mercat de les Flors. Una coproducció entre altres del mateix Mercat i del Grec. Al llarg de l’espectacle apareixen uns textos a l’escenari. Em va semblar que eren de l’Apocalipsi de sant Joan, una obra escrita en grec (tot i que hi ha teories que diuen que es va escriure en hebreu, arameu o fins i tot armeni). Aquí els textos eren tots en castellà. Cridava l’atenció. La tria de llengua en una creació artística és i ha de ser lliure, i és legítima. Però a Catalunya, i més en la inauguració del Grec, qualsevol tria és significativa. Quin criteri devia dur a triar la traducció castellana, en una obra que s’anuncia en català? Em provoca una certa curiositat, potser perquè ajuda a explicar algunes de les diglòssies d’una societat suposadament bilingüe. Si fos un text d’El Quixot, tot clar. Si fos una decisió de gent gran, també: hi ha persones que van tenir la formació en castellà i semblen creure que Jesucrist i John Wayne parlaven castellà. Però no és el cas. Per què devien triar la traducció castellana? Potser és que en castellà l’Apocalipsi els semblava més apocalíptica...