21/7: No vaig entendre la votació de la mesa del Congrés
LA DELS GRUPS sobiranistes catalans, vull dir. Ja sé que aquestes votacions tenen a veure més amb un intercanvi pràctic de cromos que amb cap component ideològic. Però no sé si era el que toca, a hores d’ara. Vaig entendre que l’antiga Convergència cedia uns vots a canvi de tenir grup, i em semblaria raonable en circumstàncies normals, però les d’ara no ho són. I l’abstenció pràctica de Convergència i Esquerra en la votació de la presidència no sé si volia significar equidistància, indiferència o un càlcul d’una altra mena. No sé si el sobiranisme va al Congrés a fer política espanyola o a no fer-ne. En qualsevol cas, si l’objectiu era fer-se valer i impedir que funcionés un pilot automàtic que porta a un horitzó molt hostil, no crec que s’aconseguís. Ara, un cop dit això, tampoc no entenc l’actitud paternalista de l’esquerra espanyola amb el sobiranisme, com si els sobiranistes tinguessin totes les obligacions amb ells -i no complir-les fos una traïció- i ells no en tinguessin cap amb el sobiranisme. L’argument que la dreta és pitjor em sembla insuficient (no sempre fals). Si l’esquerra espanyola vol alguna cosa del sobiranisme, alguna cosa li hauria d’oferir. Més enllà de la por al PP.
