Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

15/7: Abans persones que toreros

EN GENERAL, em sembla repugnant alegrar-se de la mort d’algú. Potser hi ha excepcions, però molt comptades: persones que actuen contra els altres i la mort de les quals significa la vida o la llibertat per a molts. Per tant, em desagraden profundament les piulades fotetes després de la mort d’un torero a la plaça, l’altre dia. No per torero, per persona. I això és independent de l’opinió que pugui tenir sobre els toros i de la constatació que hi ha oficis en què assumir el risc és el nucli de la pròpia opció. Es pot callar, però no celebrar. Però em fa l’efecte que com a resposta a aquestes piulades deplorables, hi ha qui vol preservar la tristesa per la mort i s’indigna pels comentaris fotetes precisament perquè són toreros. I que si no estiguéssim parlant d’un torero, la tristesa i la indignació no es produirien. Quan va ha haver-hi l’accident del vol de Germanwings que havia sortit de Barcelona, també es van produir piulades fotetes: “A veure, no en fem un drama: els de l’avió eren catalans, no persones”. Espero que els que ara es manifesten tan indignats ho estiguessin també llavors. I a l’inrevés. Perquè contra el que deia aquella piulada tan imbècil, el que importa és que són persones. Abans que catalans. Abans que toreros.