2 de juny: 'Estimem més els bascos del que ells ens estimen'

Es veu en cada final Barça-Athletic. No pas a la graderia ni als carrers, on tot va ser molt civilitzat. La vigília de la final ens vam trobar escriptors futbolers bascos i catalans i vam constatar aquesta asimetria. En futbol és més fàcil que el gran estimi el petit, mentre no sigui rival, que no pas a l’inrevés. En política és més complicat. Els bascos van a la seva, però hi tenen dret. I els catalans ens hem inventat sovint uns bascos a la nostra mida. Però les nostres mitologies són antitètiques. Els bascos que van venir al debat, amables i intel·ligents, predicaven el sistema de valors de l’ hidalgo castellà: el culte a l’honor o el pundonor, al valor i la rudesa, la virilitat, el sacrifici de qui s’aixeca del fang, fer un equip només de bascos. Per contra, nosaltres teníem una visió més pròxima als valors de la modernitat, el valor del contracte, l’estètica de la feina ben feta, el culte a l’habilitat de l’artesà, el gust de tenir a casa els millors del món. Som molt diferents. I el nacionalisme espanyol entén més els valors dels bascos que els dels catalans. Potser precisament per això és valuós que -tot i jugar sempre partits aspres i excitats- xiulem alguna vegada junts les mateixes coses.