30 de juny: L’alcalde de Blanes
La força principal de la reclamació d’un referèndum a Catalunya és el gruix i l’amplària que té: és un moviment massiu i transversal, on hi ha qui votaria sí i qui votaria no, que entra per la porta de la independència, de la sobirania o de la democràcia. La força és el matís, el plural. Llavors, els atacs en contra busquen el singular: triar persones concretes i mirar de trinxar-les. No són tries a l’atzar: busquen possibles punts de ruptura, entre forces polítiques, entre dreta i esquerra, entre catalans d’orígens diferents. Primer tot es va personalitzar en Mas. Després s’ha anat repetint l’operació individualitzada contra altres noms, per vies diverses: Guardiola, Homs, Rufián, Forcadell... Ara li ha tocat el torn, amb una virulència insultant, a l’alcalde de Blanes, el socialista Miquel Lupiáñez. De vegades els ha sortit bé, d’altres no. Els ha sortit millor quan des de Catalunya mateix s’ha consentit l’operació o algú s’hi ha afegit alegrement per una lògica de part, pensant que ja li anava bé. La millor manera de combatre aquests atacs és no deixar sol l’atacat. Que li fem arribar l’escalf humà i el respecte intel·lectual i polític per les seves posicions. Ara ho hem de fer amb l’alcalde de Blanes. El PSC, el primer.
