13/6: Tres notes postelectorals

1 min

Mentre Ciudadanos surt a Espanya en gairebé totes les combinatòries de pactes (possibles, frustrats o alternatius), a Catalunya Ciutadans no surt pràcticament en cap. Fer de partit centrista els converteix en centrals; fer de partit nacionalista identitari, en marginals.
Compromís al País Valencià i Més a les Balears han recollit millor que Podem el vot dels enfadats, malgrat tenir moltíssima menys projecció mediàtica. Potser l’arrelament i la identitat hi cotitzen més del que ens pensem.
Vam dir tots que les eleccions municipals s’havien de llegir en tres eixos, a Catalunya: sobiranisme/unionisme, dreta/esquerra i nou/vell. En els pactes postelectorals els tres eixos no han pesat igual. Ha pesat molt, el que més, l’eix ideològic: molts fronts d’esquerres i pràcticament cap de dreta. Ha pesat força l’eix nacional: uns quants fronts sobiranistes i molt pocs fronts unionistes. I no ha pesat gens l’eix nou/vell: els partits nous han pactat amb els vells i amb els vells disfressats de nous sense cap problema. Si eren una primera volta de les catalanes de setembre, a les municipals (després dels pactes) la idea que ha sortit reforçada és la del front d’esquerres, tenyida subsidiàriament de sobiranisme.