9/6: És important el viatge de Felipe a Veneçuela

Certament, el personatge havia tingut una deriva poc simpàtica en els últims temps. Certament, el viatge es pot llegir en claus molt diverses. Però n’hi ha una en què la visita de Felipe González a Veneçuela per ajudar l’oposició democràtica al chavisme bolivarià esdevé un gest valent, valuós i necessari: marcar el terreny propi de la socialdemocràcia i separar clarament el seu discurs d’altres retòriques d’esquerres. És veritat que la socialdemocràcia europea necessita repensar-se: des de la caiguda del Mur viu un cicle a la baixa i en alguns llocs -no gaires, sobretot Grècia, potser Barcelona- ha perdut l’hegemonia dins de les esquerres. Però una cosa és reformar-se i una altra dimitir de les pròpies idees i substituir-les per idees i llenguatges que han estat aliens a la seva tradició. Confrontant-se obertament amb el chavisme, Felipe González fa una opció a favor de la tradició socialdemòcrata. Ara sembla que els vents de les esquerres no li bufen gaire a favor. Del que es tracta és de plantar ben forta la vela de les teves conviccions i esperar el vent, no pas d’orientar la teva vela cap allà on bufa el vent en aquest precís instant, per tal de preservar les organitzacions més que no pas les idees.